Argentona  té una identitat molt marcada pels càntirs i l'aigua,com no podia ser d´un altre manera; l'aigua d´Argentona i l´atuell han creat una relació que el pas dels anys han conformat una identitat simbòlica clarament argentonina
Molt s´ha escrit sobre l´etimologia d´Argentona,i no sembla que el tema estigui resolt. Joan Coromines opinava que el nom és d´origen prerromà i d´arrel cèltica. Finalment el professor francès August le Flamanc ,també comparteix que l´arrel del nom Argentona és netament cèltica: arg, significa ”aigua” i la traducció literal seria “Turó de la gran font”.
El més destacat que es coneix de la prehistòria argentonina, és el jaciment arqueològic anomenat Ca L´Estrada. Les troballes més freqüents són ceràmiques fetes a mà i destralls.
Tot trobant-se Argentona a poca distància del poblat ibèric de Burriac, a Argentona no s´ah trobat gaires jaciments d´aquesta època. Altres jaciments ibers foren localitzats als indrets de Can Bartrina (veïnat del Cros), al turó dels Castellans, i a les rodalies del turó dels Oriols, prop de la muntanya de Burriac, s´han trobat materials ceràmics de l´època ibèrica.
La vall d´Argentona fou intensament ocupada en època romana gràcies a les possibilitats agrícoles que presentava. S´han localitzat nombrosos jaciments arqueològics amb vestigis romans. Pel que fa  a la recerca d´aquest període ,els estudis recullen fins a 32 jaciments argentonins amb restes romanes.
Es a l´época Medieval quan trobem per primer cop Argentona com a terme i el veïnat de pins com a vil.la. En aquesta època els massos medievals estaven sota juridicció d´un senyoriu. Recentment (2006) en unes excavacions fetes a prop de la font de Sant Domènec,s´ha posat al descobert una necròpoli medieval amb prop d´una trentena de cossos, probablement del s.IX o X.
Va ser a l’època Moderna quan la vila va viure potser l´etapa de màxima expansió relativa fins a la segona meitat del s.XX.La vila va créixer inicialment a redós de la plaça pública i del carrer gran. El s. XVII fou per la vila ,molt difícil econòmicament a causa de la guerra dels Segadors.
Finalment a l’època contemporània ,la població d´Argentona,com la de molts pobles del voltant  de Barcelona, ha crescut molt. Al s.XIX,una vila on l’economia era gairebé únicament agrícola, amb molt poca presència d´indústria, va saber trobar una nova riquesa: les seves aigües mineromedicinals, amb els famosos manantials i balnearis Prats (Font Picant). Aquest fet convertí Argentona en centre d´estiueig de la burgesia barcelonina al final del s.XIX i principi del s.XX que ens ha deixat de testimonis magnífiques cases senyorials, sobretot al passeig del Baró de Viver.
Argentona, s´ha anat industrialitzant, amb importants empreses nacionals i multinacionals que s´han implantat en la vila.
 
 
Personatges il·lustres i destacats del municipi

Clavell i Nogueras, Jaume.-(Argentona,1914-Begur,1997).-Historiador,arqueòleg,animador cultural i escultor.
Ja en la seva adolescència mostrà interès per l´art en general, i per la història i arqueología. Josep Puig i Cadafalch,veí del seu carrer durant la temporada estiuenca, sabedor de les aficions del vailet, l'inicià en el coneixement d'aquestes disciplines.
Entre 1930 i 1935,formà part d´un col·lectiu d´artistes locals ,participant en la “Primera Exposició de treballs d´Art per aficionats locals”.
Després de la guerra civil (1939), per motius laborals, passa a residir a Barcelona. És en aquesta època que Clavell aprofundeix en els estudis històrico-arqueològics, la restauració i principalment, en el coneixement de la ceràmica Jaume Clavell,col.labora en el butlletí del Centre Parroquial “Ecos”. Des d´”Ecos” fou constant animador de l´esperit popular en pro de la festa del Corpus que, des de 1949, amb les seves catifes florals,donà nom i relleu a Argentona. Aquesta festa, amb tots els seus preparatius i la intensa campanya de sensibilització que la precediren, havia posat en contacte Clavell amb les forces vives del poble i fruit d'aquesta feliç experiència seria la creació,l´any 1950,de l’associació”Amics d´Argentona”.
Aquesta associació, va tenir destacades actuacions de caràcter cultural i religiós: Recuperació de l´aplec de Sant Jaume, l´exposició de llits antics, la introducció a la nostra vila dels Homenatges a la Vellessa...però sens dubte una de les iniciatives més rellevants fou la creació del Museu del Càntir el dia 3 d´agost de 1975.
En Jaume Clavell també fou escultor i la seva obra artìstica ve representada, a Argentona,amb la Creu de Terme,el monument a Joan Maragall,la Verge d´absis de la capella del Sagrament,la imatge de la Mare de Déu del Roser i el Sant Crist de l´altar major.
Jaume Clavell, també és autor dels llibres “La Xarbotada” (1976) i “Argentona. Història i records” (1990)