La relació de Canet de Mar amb les arts escèniques és viscuda des de diversos àmbits i percebuda com a quelcom molt propi per la població. Canet de Mar s’ha caracteritzat sempre per la voluntat associativa i de participació.
Actualment hi ha unes 70 associacions, de les quals una quarantena desenvolupen activitats culturals i socials. El teatre, la música, la dansa, el cinema, la pintura, la fotografia i altres arts hi són representades. Però, si volem parlar d’arts escèniques a Canet no podem deixar d’esmentar el Cafè-Teatre Odèon i Comediants.
 
Canet ha estat i és un poble musical. Les primeres manifestacions musicals documentades són de la capella de música de l’església parroquial, datada al segle XVI.
 
Destaca també la programació continuada de festivals d’iniciativa pública i privada com ara la Primavera de les Arts, el festival de música clàssica del Castell de Santa Florentina i la Repercussió per l’Odèon.
 
Paral·lelament, l’Escola de Música de Canet dóna formació als nostres músics. Això sense oblidar que a Canet hi ha nombroses propostes fetes per persones inquietes, amb ganes d’expressar-se a través de la música. Són conjunts musicals (Orquestra Girasol, Orquestra Litoral, La Comparsa, Xavier Dotras Trio...), intèrprets solistes, altres iniciatives, a vegades integrades en l’àmbit dels circuits comercials Filippo Landini), que ens mostren que Canet viu la música.
 

COMEDIANTS

El grup de teatre Comediants es va establir a Canet l’any 1975, ja que va trobar aquí una seu per als seu assajos: el cafè teatre Odèon. La presència del grup va permetre i impulsar la reactivació cultural del municipi. El 1975 van estrenar a Canet l’espectacle de carrer Cerimònia Inaugural i Cercavila. A finals dels anys 80 el grup inaugura a Canet el Centre de Creació Comediants, on a més de crear els seus muntatges, imparteix i ensenya la seva manera d’entendre les arts escèniques.
 

LA TRINCA

Grup de música i espectacle format per Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pascual l'any 1969, a Canet de Mar.
Fou un dels fenòmens musicals i escenogràfics més coneguts, conreadors del gènere humorístic i satíric, amb el que assoliren un alt nivell de popularitat arreu del país amb les seves cançons i espectacles musicals.
Participaren en muntatges com les Sis Hores de Cançó a Canet, Bestiari, Tartan dels micos contra l'estreta de l'Ensanche, Festa amb Rosa Maria Sardà, etc. Estrenaren amb èxit els espectacles Trincar i riure (1971), Xauxa (1972), Mort de Gana Show (1973), Set anys i un dia de cançons (1976), Trempera matinera (1977), Pel bosc groc (1979) i Nou de Trinca (1981), totes les quals anaren acompanyades d'enregistraments de les seves cançons. A la fi del 1982 iniciaren una nova etapa amb actuacions i enregistraments en castellà. El 1986-87 dirigiren i protagonitzaren el programa televisiu No passa res, a TV3 que rebé el premi Ondas, i enregistraren l'elapé Marro! (1987). Posteriorment abandonaren l'activitat musical i crearen l'empresa Gestmusic per dedicar-se de ple a la producció audiovisual, de la qual es desvinculà Miquel Àngel Pascual.
 
 
CANET ROCK

Si per alguna cosa és conegut Canet és per la seva unió amb festivals com les Sis Hores de Cançó Catalana i pel Canet Rock. En aquests certàmens es va comptar amb la presència de grups i cantants com: La Trinca, Ovidi Montllor, Lluís Llach, Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Pau Riba, entre d’altres.
Canet segueix contribuint a la difusió de la cançó d’autor i des del 2002 l’Ajuntament organitza el Canet+d6.
 

CAFÈ-TEATRE ODÈON

El Cafè-Teatre Odèon neix de la mà de la cooperativa obrera i de consum «la Canetenca», que el 1919 va decidir construir la seva seu social. L’edifici, que es va inaugurar el 1923, constava de planta baixa i un pis destinat a activitats lúdiques. L’any 1927 es fa la primera projecció cinematogràfica.
A partir dels anys 70, l’Odèon va reprendre amb energia les activitats culturals gràcies a l’empenta d’un grup de joves cooperativistes i amb la implicació de Comediants i La Trinca. El 1976 es funda la Cooperativa Cultural Odèon i esdevé tot un referent a nivell català. L’any 1988 la seva programació rep una menció especial de la Generalitat de Catalunya i el mateix any tanca les seves portes.
L’any 1999 neix l’Associació Cultural Plataforma Odèon (ACPO), amb l’objectiu de recuperar aquest edifici per a la cultura. Actualment l’ACPO compta amb més de 500 socis i ofereix una programació cultural diversa i de qualitat.