Els primers antecedents de la història de la vila cal buscar-los als assentaments ibèrics i romans que es van realitzar arreu de la comarca del Maresme. La vil·la romana de Cal Ros de les Cabres és un dels primers vestigis que es té dels habitants del municipi. La població del Masnou d’avui és molt diferent de la vila comercial i marinera de segles passats, tot i que encara conserva els records i les anècdotes de fa més de cent anys
 
Els terrenys del Masnou pertanyien a Sant Feliu d’Alella i a Sant Martí de Teià, que eren pobles que estaven relativament allunyats del mar per protegir-se dels atacs dels pirates. La seva població es dedicava a l’agricultura i a la pesca.
 
El Masnou és un municipi bastant jove, que no va obtenir la independència fins a l’any 1825. Durant segles, la població es dedicava bàsicament a la pagesia o a la pesca i preferia viure als pobles d’Alella o Teià perquè estaven a recer dels atacs dels pirates. A poc a poc, es van establir petites comunitats de pescadors a la platja i es van construir masos fortificats a prop del mar.
 
La bona  comunicació i la proximitat amb Barcelona, i, a la vegada, el plaer de gaudir de la tranquil·litat d’un poble amb història marinera han fet que el Masnou sigui un lloc privilegiat per viure-hi i també per visitar-lo qualsevol època de l’any.
 
Actualment, els testimonis que mantenen la tradició marinera d’aquesta
vila són les activitats industrials relacionades amb la nàutica, els centres
esportius com el Club Nàutic El Masnou (d’on han sortit regatistes reconeguts olímpicament) o el Club Ocata Vent i, de forma secundària, la tasca d’alguns pescadors i també aficionats, que encara avui podem veure si ens acostem a la bocana del port esportiu.